Gotay & Riskind (1982) van comprovar que la sensació d'incapacitat aflora abans quan les persones adoptaten posicions ensorrades, encorbades i encongides. Un altre tret característic al adoptar aquest tipus de posicions és la poca persistència davant la dificultat. Per contra, les persones que adopten posicions expansives, d'obertura i verticalitat es mostren més persistents i triguen més a rendir-se al afrontar situacions difícils.
Una de les curiositats de l'estudi, a més de les troballes esmentades, és que els efectes de la postura persisteixen minuts després d'haver estat abandonada.
Així doncs, en el seu estudi Gotay & Riskind (1982) afirmen que la postura té un efecte regulador sobre la motivació i les emocions.
Una de les curiositats de l'estudi, a més de les troballes esmentades, és que els efectes de la postura persisteixen minuts després d'haver estat abandonada.
Així doncs, en el seu estudi Gotay & Riskind (1982) afirmen que la postura té un efecte regulador sobre la motivació i les emocions.
Per una altra banda, Amy Cuddy (2010) amb el seu estudi corrobora les afirmacions de Gotay & Riskind (1982). Aquesta, investiga com els canvis de posició es manifesten a nivell psicològic, conductual i també a nivell fisiològic.
Segons les seves troballes, adoptar posicions expansives o encongides durant pocs minuts genera canvis evidents en la forma de pensar, en el comportament, en l'estat emocional de la persona i a més modifica l'equilibri hormonal.
Les posicions expansives i d'obertura augmenten la sensació de poder, l'acceptació del risc, la tolerància al dolor, baixen el nivell d'angoixa i d'estrès degut al canvi hormonal que produeixen, ja que fan pujar el nivell de testosterona (hormona de la dominància) i fan baixar el nivell de cortisol (hormona de l'estrès). Mentre que les posicions encongides i de contracció corporal mostren el patró contrari: debilitat, sensació d'incapacitat, falta de confiança en un mateix ... , i a nivell hormonal fan baixar el nivell de testosterona i augmenten el nivell de cortisol.
Segons Cuddy (2010), adoptar posicions expansives afavoreix les nostres capacitats i ens predisposa a nivell psicològic, fisiològic i conductual per fer front a nous reptes i als canvis, sense elevar el grau d'estrès de forma innecessària.
En el seu estudi demostra que adoptar una posició expansiva o encongida voluntàriament durant pocs minuts és suficient per manifestar els seus efectes a nivell psicològic, conductual i a nivell fisiològic.
Tal i com diu Amy Cuddy (2010) en el seu estudi:
"Not only do these postures reflect power, they also produce it; in contrast to adopting low power poses, adopting high power poses increases explicit and implicit feelings of power and dominance, risk-taking behavior, action orientation, pain tolerance, and testosterone (the dominance hormone), while reducing stress, anxiety, and cortisol (the stress hormone)"
En el seu estudi demostra que adoptar una posició expansiva o encongida voluntàriament durant pocs minuts és suficient per manifestar els seus efectes a nivell psicològic, conductual i a nivell fisiològic.
Tal i com diu Amy Cuddy (2010) en el seu estudi:
"Not only do these postures reflect power, they also produce it; in contrast to adopting low power poses, adopting high power poses increases explicit and implicit feelings of power and dominance, risk-taking behavior, action orientation, pain tolerance, and testosterone (the dominance hormone), while reducing stress, anxiety, and cortisol (the stress hormone)"
Seguint els arguments i els fets demostrats en els estudis esmentats, és gairebé una necessitat remarcar la importància sobre el coneixement i el control del propi cos. Evitar postures ensorrades no només és promoure un estat saludable i evitar dolors (que ja és prou important!), sinó que també genera auto-confiança, persistència davant la dificultat, motivació i facilita el propi desenvolupament. És reduir el grau d'estrès i promoure una millor qualitat de vida.
I tu, com seus?
El canvi està a les teves mans: www.ariadnafaustino.com
Dedicat a Jaume Guardiola per haver compartit les seves inquietuds i les seves troballes.