L’any passat vaig començar a dedicar més hores al piano, les obres de cop eren més difícils i havia d’estudiar més. Al cap d’uns mesos, vaig començar a notar molèsties als braços quan estudiava. Cada vegada era més fort el mal fins al punt de no poder escriure a l’institut perquè em provocava dolor. Vaig visitar a algun fisioterapeuta, em feia passar el mal però al cap d’uns dies hi tornava a ser.
La meva professora em va ajudar, vam començar de nou, intentava reeducar la meva manera de tocar però tot i així seguien les molèsties.
Aquest any, vaig començar amb la Tècnica Alexander. Me l’havien aconsellat bastant. Al principi em semblava una classe interessant i m’agradava molt però no acabava de relacionar el que fèiem allà amb com m’ajudaria allò de cara el piano. Com més avançava el curs més veia aquesta relació.
La Tècnica Alexander ha sigut com una llum, una cosa on aferrar-me. Una manera d’entendre el meu cos una mica més, i ser-ne conscient.
També una motivació, he vist que sí, puc aconseguir tocar sense fer-me mal, no és fàcil i s’ha de treballar molt, però es pot aconseguir.
M’aporta molta llibertat en els moviments, cosa que es veu reflectida molt positivament a l’hora de tocar, i em sento molt més còmoda davant del piano.
Estic molt agraïda d’haver conegut aquest món de la Tècnica Alexander, nou per mi, però que m’ha deixat moltes ganes de seguir aprenent sobre el meu cos i descobrint noves sensacions.
Fina