dimecres, 2 de novembre de 2016

LA INFLUÈNCIA DE LA POSTURA SOBRE LA MOTIVACIÓ I LES EMOCIONS



       
       Sabies que la manera en que organitzem el nostre cos determina la nostra motivació, el nostre estat emocional i la nostra conducta? Així ho demostren els estudis científics de Gotay & Riskind (1982) i Amy Cuddy (2010).

Gotay & Riskind (1982) van comprovar que la sensació d'incapacitat aflora abans quan les persones adoptaten posicions ensorrades, encorbades i encongides. Un altre tret característic al adoptar aquest tipus de posicions és la poca persistència davant la dificultat. Per contra, les persones que adopten posicions expansives, d'obertura i verticalitat es mostren més persistents i triguen més a rendir-se al afrontar situacions difícils. 
Una de les curiositats de l'estudi, a més de les troballes esmentades, és que els efectes de la postura persisteixen minuts després d'haver estat abandonada. 
Així doncs, en el seu estudi Gotay & Riskind (1982) afirmen que la postura té un efecte regulador sobre la motivació i les emocions.

Per una altra banda, Amy Cuddy (2010) amb el seu estudi corrobora les afirmacions de Gotay & Riskind (1982). Aquesta, investiga com  els canvis de posició es manifesten a nivell psicològic, conductual i també a nivell fisiològic.
Segons les seves troballes, adoptar posicions expansives o encongides durant pocs minuts genera canvis evidents en la forma de pensar, en el comportament, en l'estat emocional de la persona i a més modifica l'equilibri hormonal. 
Les posicions expansives i d'obertura augmenten la sensació de poder, l'acceptació del risc, la tolerància al dolor, baixen el nivell d'angoixa i d'estrès degut al canvi hormonal que produeixen, ja que fan pujar el nivell de testosterona (hormona de la dominància) i fan baixar el nivell de cortisol (hormona de l'estrès). Mentre que les posicions encongides i de contracció corporal mostren el patró contrari: debilitat, sensació d'incapacitat, falta de confiança en un mateix ... , i a nivell hormonal fan baixar el nivell de testosterona i augmenten el nivell de cortisol.

Segons Cuddy (2010), adoptar posicions expansives afavoreix les nostres capacitats i ens predisposa a nivell psicològic, fisiològic i conductual per fer front a nous reptes i als canvis, sense elevar el grau d'estrès de forma innecessària.
En el seu estudi demostra que adoptar una posició expansiva o encongida voluntàriament durant pocs minuts és suficient per manifestar els seus efectes a nivell psicològic, conductual i a nivell fisiològic. 

Tal i com diu Amy Cuddy (2010) en el seu estudi:

"Not only do these postures reflect power, they also produce it; in contrast to adopting low power poses, adopting high power poses increases explicit and implicit feelings of power and dominance, risk-taking behavior, action orientation, pain tolerance, and testosterone (the dominance hormone), while reducing stress, anxiety, and cortisol (the stress hormone)"    

Seguint els arguments i els fets demostrats en els estudis esmentats, és gairebé una necessitat remarcar la importància sobre el coneixement i el control del propi cos. Evitar postures ensorrades no només és promoure un estat saludable i evitar dolors (que ja és prou important!), sinó que també genera auto-confiança, persistència davant la dificultat, motivació i facilita el propi desenvolupament. Éreduir el grau d'estrès i promoure una millor qualitat de vida.

I tu, com seus? 
El canvi està a les teves mans: www.ariadnafaustino.com




Dedicat a Jaume Guardiola per haver compartit les seves inquietuds i les seves troballes. 


dimecres, 2 de març de 2016

LA QUALITAT DEL MOVIMENT



Un exemple del que vam tractar al taller de Tècnica Alexander de les VIII Jornades Psicomotricitat i Escola, de la Universitat Autònoma de Barcelona (2016):
Mireu la nena que està més a l'esquerra de la imatge, la seva qualitat de moviment deixa clar un organisme desajustat i poc coordinat. En aquest cas, realitzar aquests moviments no li fa cap bé, ja que reforça i accentua més les seves males condicions. 
Podríem discutir sobre el treball proposat per la responsable del grup, però ara no és el tema en que em voldria centrar.
Amb aquesta nena (la de l'esquerra) seria adient realitzar un treball específic, aplicant la Tècnica Alexander de forma individualitzada, per reestablir unes millors condicions. Un cop recuperat un estat de bona coordinació general, endavant amb els nous reptes! 
La Tècnica Alexander ajuda a reestablir les condicions naturals d'equilibri i coordinació. Permet transformar la qualitat del moviment per passar de desmanegat i imprecís, a un estat de coordinació, lleugeresa, elegància, precisió, serenitat i equilibri.
Si vols llegir més sobre el tema et recomano la publicació del més de maig del 2013 titulada "Serenitat en el Moviment".

dissabte, 11 de gener de 2014

MÚSICA I INTERPRETACIÓ



 Imatge extreta de: http://www.mennta.es

Perquè un músic pugui assolir un alt nivell d'interpretació necessita, a més de les indispensables sessions d'estudi, tenir un bon control del propi cos.
Sovint, associat a la pràctica de l'instrument, apareixen problemes posturals i de tensió excessiva que esdevenen un fre pel desenvolupament i que minimitzen el rendiment dels músics.
La Tècnica Alexander és un procés pedagògic que ensenya a fer bon ús del propi cos, a guanyar control i domini d'aquest per poder desenvolupar les habilitats necessàries per la bona interpretació. A més de dotar al músic d'una bona presència escènica, el permet guanyar en llibertat de moviment, lleugeresa, precisió, sensibilitat, fluïdesa i elegància.

Aprendre a fer bon ús d’un mateix és reeducar els mals hàbits i evitar l'excés de tensió innecessari per facilitar el bon funcionament del nostre organisme, de manera que a la vegada que es millora el rendiment s'està fent un treball preventiu, minimitzant el risc de lesions durant les hores d'estudi.

Si vols llegir un cas real clica aquí

Informa't sobre els programes específics per músics al 657 11 30 44 o escrivint a ariadnalexander@yahoo.com

dimarts, 17 de setembre de 2013

NO TENS UN COS, ETS EL TEU COS

 http://cosasinteresantes.net/
 
                                             
                                                                 
 El nostre organisme funciona com una unitat, i no es possible traçar una frontera  clara que separi on comença i acaba allò que sovint es classifica com a “mental” o com a “físic”. Tots els processos estan estretament lligats i interrelacionats.

Quan ens referim als “processos mentals” també hem de tenir en compte la manera en que aquests es manifesten a través del nostre cos, ja que la manifestació és també part d’aquests processos.
Dit això, és fàcil pensar en la relació entre el que pensem i la forma en què es disposa el nostre cos. Tots hem experimentat físicament la tristor, el nerviosisme, les alegries, la ràbia, la serenor... I és més, veient algú hem pogut reconèixer el seu estat a partir de la “lectura” del seu aspecte i disposició corporal.
Tal i com deia F.M Alexander el nostre organisme funciona com a unitat psico-física en totes les activitats humanes.
El que pensem modifica el nostre cos i el que experimentem modifica la nostra ment.

Tot, ja sigui físic, mental o espiritual, es tradueix en tensió muscular
                                                                  F.M Alexander

divendres, 3 de maig de 2013

Serenitat en el Moviment




Aquesta fotografia és de l’espectacle Estilo Internacional de Sergi Fäustino realitzat a Montemor (Portugal).
És una imatge preciosa que mostra perfectament a què em refereixo quan parlo de Serenitat en el Moviment. Quan el moviment té aquesta qualitat el gest esdevé harmònic, fluid i elegant.
No té a veure amb la velocitat del gest, de si és ràpid o lent. És més aviat quelcom referent a la coordinació general de l’organisme. Hi ha serenitat quan les coses passen en l’ordre adient i no hi ha interferència en la simultaneïtat. Hi ha sincronia entre funcions i per tant harmonia.
Aquesta qualitat, la serenitat, es dóna quan som capaços d’activar la tensió justa i necessària i desactivar aquella que no ho és, en la realització de les nostres accions. Quan això passa, el cap el coll i el tronc guarden una relació d’equilibri i això manté una qualitat dinàmica fruit d’una bona organització. Podem mirar altres exemples, a més del de la foto que he posat jo, exemples com el de Michael Jordan en el seus fabulosos tirs, Messi en les seves espectaculars jugades i molts d’altres personatges destacats per les seves habilitats, i en tots, trobarem això en comú: una bona relació de cap, coll i tronc, el que en Tècnica Alexander anomenem “Control Primari”.
Hi ha persones que tenen la capacitat innata de no destorbar el “Control Primari” i d’altres que amb l’ajut de la Tècnica Alexander desenvolupen l’habilitat d’aprendre a respectar aquest subtil equilibri per assolir les seves fites tot perfeccionant les seves habilitats.
En el cas de Messi, Michael Jordan, o Kilian Jornet, per citar-ne alguns de coneguts, a més d’aquesta habilitat innata de què parlava, la natura els ha dotat d’unes qualitat excepcionals.

Clica a "mirar vídeo",  i veuràs com la serenitat no té a veure amb la rapidesa en què es dóna el moviment.
Pel meu gust, millor mirar-ho en silenci. La música atabala una mica  : ) 


diumenge, 7 d’abril de 2013

L'ART DE NEDAR


El vídeo del que us parlaré a continuació es titula The art of swimming. Fa referència a un mètode conegut com a Shaw Method, el qual va ser creat per Steven Shaw i Limor Shaw l’any 1994. Aquest mètode és fruit de l’experiència de Shaw en el món de la natació i de la seva formació  com a professor de Tècnica Alexander. La combinació dels dos camps el van portar a aplicar els principis de la Tècnica Alexander a la natació i com a resultes del seu treball, i amb l’ajut de Limor Shaw, es va consolidar aquest mètode tan interessant que aporta una nova visió a l’acte de nedar.
El vídeo és en anglès, està fragmentat en 6 parts i, entre d’altres coses, hi apareixen analitzats els diferents estils de natació (braça, crol i esquena). Es mostren els errors més comuns en cada estil i es proposen una sèrie de procediments per construir, pas a pas, una nova manera de nedar i entendre el moviment dins l’aigua; es combina el moviment i el repòs, i tant important és l’un com l’altre.
Des del meu punt de vista, és molt recomanable començar la sessió de natació amb la pràctica que es mostra a la part 2 minut 6.26. Saber aprofitar el suport de l’aigua i deixar-se lliscar afluixant allò que no és necessari i donar direcció al cap. I quan creus que ja no et mous, afluixes el coll una mica i el cap guia el cos endavant i et segueixes movent!! Aquesta és una pràctica que sustentarà les bases de qualsevol dels estils que realitzem un cop ens posem a nedar.


Els continguts que apareixen en cada una de les parts del video són:

·         Presentació del mètode Shaw
The art of swimming part 2
·         Continuació de la presentació
·         La Braça (breastroke). A partir del minut 2’05

·         La Braça (continuació)
·         Crol (crawl). A partir del minut 5’20

·        Crol (continuació)
·         Esquena (backstroke). A partir del minut 5’17

·         Esquena (continuació). Fins al  minut 4’11
·         Presentació sobre la Tècnica Alexander. A partir del minut 4’11

·         Continuació de la presentació sobre la Tècnica Alexander

diumenge, 17 de març de 2013

I TU DE GRAN COM VOLS SER?


La forma en què fem ús de les coses en determina la seva conservació i el seu funcionament. El mateix passa amb el nostre cos. La diferència és que amb un objecte podem decidir no fer-lo servir per evitar-ne el desgast o no malmetre’l, mentre que amb el nostre cos això no és possible. Estem fent ús dels nostres mecanismes, òrgans i sistemes en tot moment, fins que arriba el moment de la nostra mort.
Tal i com deia F.M Alexander, l'ús és una influència constant sobre el funcionament general de l’organisme. I el més important és que tenim opció alhora de decidir quin ús volem fer de nosaltres mateixos.

Naixem amb cossos que tenen “herències” i qualitat diferents, però l’ús que en fem d'aquests cossos, la manera en què els tractem durant els anys, determina la qualitat en què viurem a mida que ens fem grans.

"Pocs som, fins a dia d'avui, els que hem donat atenció a la qüestió de fins a quin punt som individualment responsables dels mals que afligeixen el nostre cos"
                                                                                                             F.M.Alexander