dijous, 3 de setembre de 2020

TESTIMONI D'UNA ALUMNA. JOVE PROMESA, ESTUDIANT DE PIANO.




L’any passat vaig començar a dedicar més hores al piano, les obres de cop eren més difícils i havia d’estudiar més. Al cap d’uns mesos, vaig començar a notar molèsties als braços quan estudiava. Cada vegada era més fort el mal fins al punt de no poder escriure a l’institut perquè em provocava dolor.  Vaig visitar a algun fisioterapeuta, em feia passar el mal però al cap d’uns dies hi tornava a ser. 


La meva professora em va ajudar, vam començar de nou, intentava reeducar la meva manera de tocar però tot i així seguien les molèsties. 


Aquest any, vaig començar amb la Tècnica Alexander. Me l’havien aconsellat bastant. Al principi em semblava una classe interessant i m’agradava molt però no acabava de relacionar el que fèiem allà amb com m’ajudaria allò de cara el piano. Com més avançava el curs més veia aquesta relació.


La Tècnica Alexander ha sigut com una llum, una cosa on aferrar-me. Una manera d’entendre el meu cos una mica més, i ser-ne conscient. 

També una motivació, he vist que sí, puc aconseguir tocar sense fer-me mal, no és fàcil i s’ha de treballar molt, però es pot aconseguir. 


M’aporta molta llibertat en els moviments, cosa que es veu reflectida molt positivament a l’hora de tocar, i em sento molt més còmoda davant del piano.


Estic molt agraïda d’haver conegut aquest món de la Tècnica Alexander, nou per mi, però que m’ha deixat moltes ganes de seguir aprenent sobre el meu cos i descobrint noves sensacions.


Fina


dilluns, 13 d’abril de 2020

ESPAI REAL / ESPAI VIRTUAL



Enyoro la gent i els alumnes amb qui comparteixo coneixements i bones estones. Ells són un fort estímul pel meu aprenentatge. Posar mans, deixar-nos reposar, obrir i anar amunt, sentint que la respiració s'allibera i es torna serena... aixxxxx..... i aquella sensació quan tot es torna fàcil. Quan tot flueix i una cosa va venint rere l'altra.....

Els dies de confinament han incrementat l'ús dels ordinadors i dels telèfons. Sovint amb l'ús de la tecnologia apareix un desequilibri atencional que comporta l'oblit d'un mateix. La tasca que es fa ocupa tant d'espai en el nostre pensament que es perd la noció del temps, de l'espai, i del propi cos.

Quan el nostre cos es desorganitza s'entorpeix el seu funcionament. Les nostres capacitats queden minimitzades, tot es torna feixuc i més complicat del que en realitat podria ser. Alguns senyals que el  cos ens envia (molèsties, dolors, incomoditats, sensació de fatiga, tensió ....) ens han de servir per aturar-nos i fer-nos recordar que l'acció que estem realitzant aflora del nostre cos, del seu moviment i de la pulsió per manifestar-se. 

En l'acció que fem estem presents!

Tenim un suport, la cadira, el sofà, el llit... Podem reposar-hi. 
(Dona't temps per pensar-hi, no corris llegint.) 

Estem en un entorn que ens envolta i ens reserva espai damunt del nostre cap.
(Pren consciència del que tens al davant, als costats, darrera teu i de l'espai que tens al damunt.)

Si reposem, ampliem l'angle de visió i afluixem una mica, el nostre organisme tendirà a desplegar-se.

Quan treballem amb una pantalla, tanquem l'angle de visió, el cap perd direcció i en comptes d'anar amunt, cau endavant i avall. L'esquena s'encongeix i s'oprimeixen els òrgans, el sistema nerviós i la respiració.
  
Ara més que mai cal connectar amb un mateix. Mantenir la nostra presència. Cal enfortir el desig d'anar amunt. No perdre el món de vista, parar i reposar. Connectar amb allò que ens envolta i afluixar per deixar que el nostre organisme es desplegui. 

No sempre cal l'ajut d'unes mans per aconseguir-ho. Desperteu el desig d'anar amunt. Que el confinament i l'ús de les tecnologies no ens encongeixi!

Espero que ens retrobem aviat!  : )




dimecres, 2 de novembre de 2016

LA INFLUÈNCIA DE LA POSTURA SOBRE LA MOTIVACIÓ I LES EMOCIONS



       
       Sabies que la manera en que organitzem el nostre cos determina la nostra motivació, el nostre estat emocional i la nostra conducta? Així ho demostren els estudis científics de Gotay & Riskind (1982) i Amy Cuddy (2010).

Gotay & Riskind (1982) van comprovar que la sensació d'incapacitat aflora abans quan les persones adoptaten posicions ensorrades, encorbades i encongides. Un altre tret característic al adoptar aquest tipus de posicions és la poca persistència davant la dificultat. Per contra, les persones que adopten posicions expansives, d'obertura i verticalitat es mostren més persistents i triguen més a rendir-se al afrontar situacions difícils. 
Una de les curiositats de l'estudi, a més de les troballes esmentades, és que els efectes de la postura persisteixen minuts després d'haver estat abandonada. 
Així doncs, en el seu estudi Gotay & Riskind (1982) afirmen que la postura té un efecte regulador sobre la motivació i les emocions.

Per una altra banda, Amy Cuddy (2010) amb el seu estudi corrobora les afirmacions de Gotay & Riskind (1982). Aquesta, investiga com  els canvis de posició es manifesten a nivell psicològic, conductual i també a nivell fisiològic.
Segons les seves troballes, adoptar posicions expansives o encongides durant pocs minuts genera canvis evidents en la forma de pensar, en el comportament, en l'estat emocional de la persona i a més modifica l'equilibri hormonal. 
Les posicions expansives i d'obertura augmenten la sensació de poder, l'acceptació del risc, la tolerància al dolor, baixen el nivell d'angoixa i d'estrès degut al canvi hormonal que produeixen, ja que fan pujar el nivell de testosterona (hormona de la dominància) i fan baixar el nivell de cortisol (hormona de l'estrès). Mentre que les posicions encongides i de contracció corporal mostren el patró contrari: debilitat, sensació d'incapacitat, falta de confiança en un mateix ... , i a nivell hormonal fan baixar el nivell de testosterona i augmenten el nivell de cortisol.

Segons Cuddy (2010), adoptar posicions expansives afavoreix les nostres capacitats i ens predisposa a nivell psicològic, fisiològic i conductual per fer front a nous reptes i als canvis, sense elevar el grau d'estrès de forma innecessària.
En el seu estudi demostra que adoptar una posició expansiva o encongida voluntàriament durant pocs minuts és suficient per manifestar els seus efectes a nivell psicològic, conductual i a nivell fisiològic. 

Tal i com diu Amy Cuddy (2010) en el seu estudi:

"Not only do these postures reflect power, they also produce it; in contrast to adopting low power poses, adopting high power poses increases explicit and implicit feelings of power and dominance, risk-taking behavior, action orientation, pain tolerance, and testosterone (the dominance hormone), while reducing stress, anxiety, and cortisol (the stress hormone)"    

Seguint els arguments i els fets demostrats en els estudis esmentats, és gairebé una necessitat remarcar la importància sobre el coneixement i el control del propi cos. Evitar postures ensorrades no només és promoure un estat saludable i evitar dolors (que ja és prou important!), sinó que també genera auto-confiança, persistència davant la dificultat, motivació i facilita el propi desenvolupament. Éreduir el grau d'estrès i promoure una millor qualitat de vida.

I tu, com seus? 
El canvi està a les teves mans: www.ariadnafaustino.com




Dedicat a Jaume Guardiola per haver compartit les seves inquietuds i les seves troballes. 


dimecres, 2 de març de 2016

LA QUALITAT DEL MOVIMENT



Un exemple del que vam tractar al taller de Tècnica Alexander de les VIII Jornades Psicomotricitat i Escola, de la Universitat Autònoma de Barcelona (2016):
Mireu la nena que està més a l'esquerra de la imatge, la seva qualitat de moviment deixa clar un organisme desajustat i poc coordinat. En aquest cas, realitzar aquests moviments no li fa cap bé, ja que reforça i accentua més les seves males condicions. 
Podríem discutir sobre el treball proposat per la responsable del grup, però ara no és el tema en que em voldria centrar.
Amb aquesta nena (la de l'esquerra) seria adient realitzar un treball específic, aplicant la Tècnica Alexander de forma individualitzada, per reestablir unes millors condicions. Un cop recuperat un estat de bona coordinació general, endavant amb els nous reptes! 
La Tècnica Alexander ajuda a reestablir les condicions naturals d'equilibri i coordinació. Permet transformar la qualitat del moviment per passar de desmanegat i imprecís, a un estat de coordinació, lleugeresa, elegància, precisió, serenitat i equilibri.
Si vols llegir més sobre el tema et recomano la publicació del més de maig del 2013 titulada "Serenitat en el Moviment".

dissabte, 11 de gener de 2014

MÚSICA I INTERPRETACIÓ



 Imatge extreta de: http://www.mennta.es

Perquè un músic pugui assolir un alt nivell d'interpretació necessita, a més de les indispensables sessions d'estudi, tenir un bon control del propi cos.
Sovint, associat a la pràctica de l'instrument, apareixen problemes posturals i de tensió excessiva que esdevenen un fre pel desenvolupament i que minimitzen el rendiment dels músics.
La Tècnica Alexander és un procés pedagògic que ensenya a fer bon ús del propi cos, a guanyar control i domini d'aquest per poder desenvolupar les habilitats necessàries per la bona interpretació. A més de dotar al músic d'una bona presència escènica, el permet guanyar en llibertat de moviment, lleugeresa, precisió, sensibilitat, fluïdesa i elegància.

Aprendre a fer bon ús d’un mateix és reeducar els mals hàbits i evitar l'excés de tensió innecessari per facilitar el bon funcionament del nostre organisme, de manera que a la vegada que es millora el rendiment s'està fent un treball preventiu, minimitzant el risc de lesions durant les hores d'estudi.

Si vols llegir un cas real clica aquí

Informa't sobre els programes específics per músics al 657 11 30 44 o escrivint a ariadnalexander@yahoo.com

dimarts, 17 de setembre de 2013

NO TENS UN COS, ETS EL TEU COS

 http://cosasinteresantes.net/
 
                                             
                                                                 
 El nostre organisme funciona com una unitat, i no es possible traçar una frontera  clara que separi on comença i acaba allò que sovint es classifica com a “mental” o com a “físic”. Tots els processos estan estretament lligats i interrelacionats.

Quan ens referim als “processos mentals” també hem de tenir en compte la manera en que aquests es manifesten a través del nostre cos, ja que la manifestació és també part d’aquests processos.
Dit això, és fàcil pensar en la relació entre el que pensem i la forma en què es disposa el nostre cos. Tots hem experimentat físicament la tristor, el nerviosisme, les alegries, la ràbia, la serenor... I és més, veient algú hem pogut reconèixer el seu estat a partir de la “lectura” del seu aspecte i disposició corporal.
Tal i com deia F.M Alexander el nostre organisme funciona com a unitat psico-física en totes les activitats humanes.
El que pensem modifica el nostre cos i el que experimentem modifica la nostra ment.

Tot, ja sigui físic, mental o espiritual, es tradueix en tensió muscular
                                                                  F.M Alexander

divendres, 3 de maig de 2013

Serenitat en el Moviment




Aquesta fotografia és de l’espectacle Estilo Internacional de Sergi Fäustino realitzat a Montemor (Portugal).
És una imatge preciosa que mostra perfectament a què em refereixo quan parlo de Serenitat en el Moviment. Quan el moviment té aquesta qualitat el gest esdevé harmònic, fluid i elegant.
No té a veure amb la velocitat del gest, de si és ràpid o lent. És més aviat quelcom referent a la coordinació general de l’organisme. Hi ha serenitat quan les coses passen en l’ordre adient i no hi ha interferència en la simultaneïtat. Hi ha sincronia entre funcions i per tant harmonia.
Aquesta qualitat, la serenitat, es dóna quan som capaços d’activar la tensió justa i necessària i desactivar aquella que no ho és, en la realització de les nostres accions. Quan això passa, el cap el coll i el tronc guarden una relació d’equilibri i això manté una qualitat dinàmica fruit d’una bona organització. Podem mirar altres exemples, a més del de la foto que he posat jo, exemples com el de Michael Jordan en el seus fabulosos tirs, Messi en les seves espectaculars jugades i molts d’altres personatges destacats per les seves habilitats, i en tots, trobarem això en comú: una bona relació de cap, coll i tronc, el que en Tècnica Alexander anomenem “Control Primari”.
Hi ha persones que tenen la capacitat innata de no destorbar el “Control Primari” i d’altres que amb l’ajut de la Tècnica Alexander desenvolupen l’habilitat d’aprendre a respectar aquest subtil equilibri per assolir les seves fites tot perfeccionant les seves habilitats.
En el cas de Messi, Michael Jordan, o Kilian Jornet, per citar-ne alguns de coneguts, a més d’aquesta habilitat innata de què parlava, la natura els ha dotat d’unes qualitat excepcionals.

Clica a "mirar vídeo",  i veuràs com la serenitat no té a veure amb la rapidesa en què es dóna el moviment.
Pel meu gust, millor mirar-ho en silenci. La música atabala una mica  : )