NO TENS UN COS, ETS EL TEU COS

 http://cosasinteresantes.net/

 

                                             

                                                                 

 El nostre organisme funciona com una unitat, i no es possible traçar una frontera  clara que separi on comença i acaba allò que sovint es classifica com a “mental” o com a “físic”. Tots els processos estan estretament lligats i interrelacionats.

Quan ens referim als “processos mentals” també hem de tenir en compte la manera en que aquests es manifesten a través del nostre cos, ja que la manifestació és també part d’aquests processos.

Dit això, és fàcil pensar en la relació entre el que pensem i la forma en què es disposa el nostre cos. Tots hem experimentat físicament la tristor, el nerviosisme, les alegries, la ràbia, la serenor... I és més, veient algú hem pogut reconèixer el seu estat a partir de la “lectura” del seu aspecte i disposició corporal.

Tal i com deia F.M Alexander el nostre organisme funciona com a unitat psico-física en totes les activitats humanes.

El que pensem modifica el nostre cos i el que experimentem modifica la nostra ment.

Tot, ja sigui físic, mental o espiritual, es tradueix en tensió muscular

                                                                  F.M Alexander

Serenitat en el Moviment

Aquesta fotografia és de l’espectacle Estilo Internacional de Sergi Fäustino realitzat a Montemor (Portugal).

És una imatge preciosa que mostra perfectament a què em refereixo quan parlo de Serenitat en el Moviment. Quan el moviment té aquesta qualitat el gest esdevé harmònic, fluid i elegant.

No té a veure amb la velocitat del gest, de si és ràpid o lent. És més aviat quelcom referent a la coordinació general de l’organisme. Hi ha serenitat quan les coses passen en l’ordre adient i no hi ha interferència en la simultaneïtat. Hi ha sincronia entre funcions i per tant harmonia.

Aquesta qualitat, la serenitat, es dóna quan som capaços d’activar la tensió justa i necessària i desactivar aquella que no ho és, en la realització de les nostres accions. Quan això passa, el cap el coll i el tronc guarden una relació d’equilibri i això manté una qualitat dinàmica fruit d’una bona organització. Podem mirar altres exemples, a més del de la foto que he posat jo, exemples com el de Michael Jordan en el seus fabulosos tirs, Messi en les seves espectaculars jugades i molts d’altres personatges destacats per les seves habilitats, i en tots, trobarem això en comú: una bona relació de cap, coll i tronc, el que en Tècnica Alexander anomenem “Control Primari”.

Hi ha persones que tenen la capacitat innata de no destorbar el “Control Primari” i d’altres que amb l’ajut de la Tècnica Alexander desenvolupen l’habilitat d’aprendre a respectar aquest subtil equilibri per assolir les seves fites tot perfeccionant les seves habilitats.

En el cas de Messi, Michael Jordan, o Kilian Jornet, per citar-ne alguns de coneguts, a més d’aquesta habilitat innata de què parlava, la natura els ha dotat d’unes qualitat excepcionals.

Clica a "mirar vídeo",  i veuràs com la serenitat no té a veure amb la rapidesa en què es dóna el moviment.

Pel meu gust, millor mirar-ho en silenci. La música atabala una mica  : ) 

L'ART DE NEDAR

El vídeo del que us parlaré a continuació es titula The art of swimming. Fa referència a un mètode conegut com a Shaw Method, el qual va ser creat per Steven Shaw i Limor Shaw l’any 1994. Aquest mètode és fruit de l’experiència de Shaw en el món de la natació i de la seva formació  com a professor de Tècnica Alexander. La combinació dels dos camps el van portar a aplicar els principis de la Tècnica Alexander a la natació i com a resultes del seu treball, i amb l’ajut de Limor Shaw, es va consolidar aquest mètode tan interessant que aporta una nova visió a l’acte de nedar.

El vídeo és en anglès, està fragmentat en 6 parts i, entre d’altres coses, hi apareixen analitzats els diferents estils de natació (braça, crol i esquena). Es mostren els errors més comuns en cada estil i es proposen una sèrie de procediments per construir, pas a pas, una nova manera de nedar i entendre el moviment dins l’aigua; es combina el moviment i el repòs, i tant important és l’un com l’altre.

Des del meu punt de vista, és molt recomanable començar la sessió de natació amb la pràctica que es mostra a la part 2 minut 6.26. Saber aprofitar el suport de l’aigua i deixar-se lliscar afluixant allò que no és necessari i donar direcció al cap. I quan creus que ja no et mous, afluixes el coll una mica i el cap guia el cos endavant i et segueixes movent!! Aquesta és una pràctica que sustentarà les bases de qualsevol dels estils que realitzem un cop ens posem a nedar.

Els continguts que apareixen en cada una de les parts del video són:

The art of swimming part 1

·         Presentació del mètode Shaw

The art of swimming part 2
·         Continuació de la presentació
·         La Braça (breastroke). A partir del minut 2’05

The art of swimming part 3

·         La Braça (continuació)
·         Crol (crawl). A partir del minut 5’20

The art of swimming part 4

·        Crol (continuació)
·         Esquena (backstroke). A partir del minut 5’17

The art of swimming part 5

·         Esquena (continuació). Fins al  minut 4’11
·         Presentació sobre la Tècnica Alexander. A partir del minut 4’11

The art of swimming part 6

·         Continuació de la presentació sobre la Tècnica Alexander

I TU DE GRAN COM VOLS SER?

La forma en què fem ús de les coses en determina la seva conservació i el seu funcionament. El mateix passa amb el nostre cos. La diferència és que amb un objecte podem decidir no fer-lo servir per evitar-ne el desgast o no malmetre’l, mentre que amb el nostre cos això no és possible. Estem fent ús dels nostres mecanismes, òrgans i sistemes en tot moment, fins que arriba el moment de la nostra mort.

Tal i com deia F.M Alexander, l'ús és una influència constant sobre el funcionament general de l’organisme. I el més important és que tenim opció alhora de decidir quin ús volem fer de nosaltres mateixos.

Naixem amb cossos que tenen “herències” i qualitat diferents, però l’ús que en fem d'aquests cossos, la manera en què els tractem durant els anys, determina la qualitat en què viurem a mida que ens fem grans.

"Pocs som, fins a dia d'avui, els que hem donat atenció a la qüestió de fins a quin punt som individualment responsables dels mals que afligeixen el nostre cos"

                                                                                                             F.M.Alexander