LA VIOLÈNCIA DE LA PERFECCIÓ

"La violència de la perfecció", així anomenava Clara Peya els efectes de perseguir la perfecció de forma obsessiva i com pot ser de dolorós i auto destructiu funcionar així.

El seu disc s'anomena Corsé (2023) i explora la llibertat de trencar limitacions, treien-se de sobre aquest corsé que sovint ens imposen o ens imposem.

Es gaudeix més quan podem atendre a allò que fem, sense voler ser perfectes. Ser més un mateix i saber posar el focus en el moment present i no tant en el resultat final. Si tenim cura del procediment, del pas a pas, assegurem les millors condicions per assolir el que ens proposem. 

Sense forçar-nos, respirant lliurement i gaudint del que fem, podem aconseguir el millor de nosaltres mateixes. 

Aquest és un principi fonamental de la Tècnica Alexander. I això és el que m'agrada posar a l'abast dels meus alumnes.

A les meves classes acostumo a dir: "No volem "perfecte", volem lliure". Això canvia la rigidesa pel dinamisme i obre un gran ventall de noves possibilitats. I d'entre totes, triem la que sigui més adient per aconseguir el que ens proposem, segons les condicions presents i preservant l'estat de llibertat. 

És preciós veure com aleshores aflora la creativitat, la bellesa i el potencial individual.

Tan sols entenc l'aprenentatge, l'autoconeixement i el ple desenvolupament de les nostres capacitats, quan és respectuós amb un mateix i es basa en la llibertat d'opció.

Gràcies Clara Peya per aquesta expessió. L'agafo tal qual, perquè crec que no es pot dir més clar: La violència de la perfecció. 

Imatge extreta de: https://www.meisterdrucke.es/impresion-art%C3%ADstica/French-School/420578/Los-efectos-nocivos-del-cors%C3%A9,-ilustraci%C3%B3n-de-La-Vie-Normale-et-la-Sant%C3%A9-por-el-Dr.-Jules-Rengade-%28n.1841%29-c.1880.html

MÚSICO, AFINA TU CUERPO

imagen: https://planetamusik.com/blog/como-afinar-violin/

Los músicos tienen un perfil laboral peculiar, su cuerpo es su instrumento de trabajo.

Los movimientos de su cuerpo son los que originan el sonido, y la sutileza de estos movimientos acaba determinando la calidad del sonido que producen. Este es uno de los motivos por los que recibir formación en el ámbito corporal es de vital importancia para el desarrollo profesional del músico y especialmente para los cantantes.

La exigencia en la precisión y coordinación de los movimientos necesarios para la interpretación, gestionar el grado de estrés asociado a situaciones de concierto y a su vez, mantener una buena presencia escénica es un ejercicio de alta complejidad. En el caso de los instrumentistas hay que añadir el hecho de adoptar posiciones complejas de forma sostenida, mientras realizan movimientos repetitivos a gran velocidad.

La Técnica Alexander es un método sencillo y práctico que enseña a utilizar bien el cuerpo y a respetar su diseño interno. Ayuda a ganar control, a despertar la conciencia y el conocimiento del propio organismo, a reeducar malos hábitos y prevenir la aparición de nuevos hábitos perjudiciales.

                             

Diversos músicos coinciden al afirmar que la Técnica Alexander les ha ayudado a tocar con mayor libertad, ligereza, precisión y fluidez. Que han experimentado sensaciones agradables al sentir menos esfuerzo y mayor expresividad mientras tocan, a la vez que han ganado control, seguridad y confianza.

Otros resaltan que gracias a la Técnica Alexander han conseguido superar limitaciones y bloqueos que les ponía el propio cuerpo y así desplegar su potencial.

Para más información :
www.ariadnafaustino.com
Programas específicos para músicos

TESTIMONI D'UNA ALUMNA. JOVE PROMESA, ESTUDIANT DE PIANO.

L’any passat vaig començar a dedicar més hores al piano, les obres de cop eren més difícils i havia d’estudiar més. Al cap d’uns mesos, vaig començar a notar molèsties als braços quan estudiava. Cada vegada era més fort el mal fins al punt de no poder escriure a l’institut perquè em provocava dolor.  Vaig visitar a algun fisioterapeuta, em feia passar el mal però al cap d’uns dies hi tornava a ser. 

La meva professora em va ajudar, vam començar de nou, intentava reeducar la meva manera de tocar però tot i així seguien les molèsties. 

Aquest any, vaig començar amb la Tècnica Alexander. Me l’havien aconsellat bastant. Al principi em semblava una classe interessant i m’agradava molt però no acabava de relacionar el que fèiem allà amb com m’ajudaria allò de cara el piano. Com més avançava el curs més veia aquesta relació.

La Tècnica Alexander ha sigut com una llum, una cosa on aferrar-me. Una manera d’entendre el meu cos una mica més, i ser-ne conscient. 

També una motivació, he vist que sí, puc aconseguir tocar sense fer-me mal, no és fàcil i s’ha de treballar molt, però es pot aconseguir. 

M’aporta molta llibertat en els moviments, cosa que es veu reflectida molt positivament a l’hora de tocar, i em sento molt més còmoda davant del piano.

Estic molt agraïda d’haver conegut aquest món de la Tècnica Alexander, nou per mi, però que m’ha deixat moltes ganes de seguir aprenent sobre el meu cos i descobrint noves sensacions.

Fina

ESPAI REAL / ESPAI VIRTUAL

Enyoro la gent i els alumnes amb qui comparteixo coneixements i bones estones. Ells són un fort estímul pel meu aprenentatge. Posar mans, deixar-nos reposar, obrir i anar amunt, sentint que la respiració s'allibera i es torna serena... aixxxxx..... i aquella sensació quan tot es torna fàcil. Quan tot flueix i una cosa va venint rere l'altra.....

Els dies de confinament han incrementat l'ús dels ordinadors i dels telèfons. Sovint amb l'ús de la tecnologia apareix un desequilibri atencional que comporta l'oblit d'un mateix. La tasca que es fa ocupa tant d'espai en el nostre pensament que es perd la noció del temps, de l'espai, i del propi cos.

Quan el nostre cos es desorganitza s'entorpeix el seu funcionament. Les nostres capacitats queden minimitzades, tot es torna feixuc i més complicat del que en realitat podria ser. Alguns senyals que el  cos ens envia (molèsties, dolors, incomoditats, sensació de fatiga, tensió ....) ens han de servir per aturar-nos i fer-nos recordar que l'acció que estem realitzant aflora del nostre cos, del seu moviment i de la pulsió per manifestar-se. 

En l'acció que fem estem presents!

Tenim un suport, la cadira, el sofà, el llit... Podem reposar-hi. 

(Dona't temps per pensar-hi, no corris llegint.) 

Estem en un entorn que ens envolta i ens reserva espai damunt del nostre cap.

(Pren consciència del que tens al davant, als costats, darrera teu i de l'espai que tens al damunt.)

Si reposem, ampliem l'angle de visió i afluixem una mica, el nostre organisme tendirà a desplegar-se.

Quan treballem amb una pantalla, tanquem l'angle de visió, el cap perd direcció i en comptes d'anar amunt, cau endavant i avall. L'esquena s'encongeix i s'oprimeixen els òrgans, el sistema nerviós i la respiració.

  

Ara més que mai cal connectar amb un mateix. Mantenir la nostra presència. Cal enfortir el desig d'anar amunt. No perdre el món de vista, parar i reposar. Connectar amb allò que ens envolta i afluixar per deixar que el nostre organisme es desplegui. 

No sempre cal l'ajut d'unes mans per aconseguir-ho. Desperteu el desig d'anar amunt. Que el confinament i l'ús de les tecnologies no ens encongeixi!

Espero que ens retrobem aviat!  : )

LA INFLUÈNCIA DE LA POSTURA SOBRE LA MOTIVACIÓ I LES EMOCIONS

       

       Sabies que la manera en que organitzem el nostre cos determina la nostra motivació, el nostre estat emocional i la nostra conducta? Així ho demostren els estudis científics de Gotay & Riskind (1982) i Amy Cuddy (2010).

Gotay & Riskind (1982) van comprovar que la sensació d'incapacitat aflora abans quan les persones adoptaten posicions ensorrades, encorbades i encongides. Un altre tret característic al adoptar aquest tipus de posicions és la poca persistència davant la dificultat. Per contra, les persones que adopten posicions expansives, d'obertura i verticalitat es mostren més persistents i triguen més a rendir-se al afrontar situacions difícils. 
Una de les curiositats de l'estudi, a més de les troballes esmentades, és que els efectes de la postura persisteixen minuts després d'haver estat abandonada. 
Així doncs, en el seu estudi Gotay & Riskind (1982) afirmen que la postura té un efecte regulador sobre la motivació i les emocions.

Per una altra banda, Amy Cuddy (2010) amb el seu estudi corrobora les afirmacions de Gotay & Riskind (1982). Aquesta, investiga com  els canvis de posició es manifesten a nivell psicològic, conductual i també a nivell fisiològic.

Segons les seves troballes, adoptar posicions expansives o encongides durant pocs minuts genera canvis evidents en la forma de pensar, en el comportament, en l'estat emocional de la persona i a més modifica l'equilibri hormonal. 

Les posicions expansives i d'obertura augmenten la sensació de poder, l'acceptació del risc, la tolerància al dolor, baixen el nivell d'angoixa i d'estrès degut al canvi hormonal que produeixen, ja que fan pujar el nivell de testosterona (hormona de la dominància) i fan baixar el nivell de cortisol (hormona de l'estrès). Mentre que les posicions encongides i de contracció corporal mostren el patró contrari: debilitat, sensació d'incapacitat, falta de confiança en un mateix ... , i a nivell hormonal fan baixar el nivell de testosterona i augmenten el nivell de cortisol.

Segons Cuddy (2010), adoptar posicions expansives afavoreix les nostres capacitats i ens predisposa a nivell psicològic, fisiològic i conductual per fer front a nous reptes i als canvis, sense elevar el grau d'estrès de forma innecessària.
En el seu estudi demostra que adoptar una posició expansiva o encongida voluntàriament durant pocs minuts és suficient per manifestar els seus efectes a nivell psicològic, conductual i a nivell fisiològic. 

Tal i com diu Amy Cuddy (2010) en el seu estudi:

"Not only do these postures reflect power, they also produce it; in contrast to adopting low power poses, adopting high power poses increases explicit and implicit feelings of power and dominance, risk-taking behavior, action orientation, pain tolerance, and testosterone (the dominance hormone), while reducing stress, anxiety, and cortisol (the stress hormone)"    

Seguint els arguments i els fets demostrats en els estudis esmentats, és gairebé una necessitat remarcar la importància sobre el coneixement i el control del propi cos. Evitar postures ensorrades no només és promoure un estat saludable i evitar dolors (que ja és prou important!), sinó que també genera auto-confiança, persistència davant la dificultat, motivació i facilita el propi desenvolupament. És reduir el grau d'estrès i promoure una millor qualitat de vida.

I tu, com seus? 
El canvi està a les teves mans: www.ariadnafaustino.com




Dedicat a Jaume Guardiola per haver compartit les seves inquietuds i les seves troballes. 

LA QUALITAT DEL MOVIMENT

Un exemple del que vam tractar al taller de Tècnica Alexander de les VIII Jornades Psicomotricitat i Escola, de la Universitat Autònoma de Barcelona (2016):

 Clica el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=7hcMpxU-NNI

Mireu la nena que està més a l'esquerra de la imatge, la seva qualitat de moviment deixa clar un organisme desajustat i poc coordinat. En aquest cas, realitzar aquests moviments no li fa cap bé, ja que reforça i accentua més les seves males condicions. 

Podríem discutir sobre el treball proposat per la responsable del grup, però ara no és el tema en que em voldria centrar.

Amb aquesta nena (la de l'esquerra) seria adient realitzar un treball específic, aplicant la Tècnica Alexander de forma individualitzada, per reestablir unes millors condicions. Un cop recuperat un estat de bona coordinació general, endavant amb els nous reptes! 

La Tècnica Alexander ajuda a reestablir les condicions naturals d'equilibri i coordinació. Permet transformar la qualitat del moviment per passar de desmanegat i imprecís, a un estat de coordinació, lleugeresa, elegància, precisió, serenitat i equilibri.

Si vols llegir més sobre el tema et recomano la publicació del més de maig del 2013 titulada "Serenitat en el Moviment".

MÚSICA I INTERPRETACIÓ

 Imatge extreta de: http://www.mennta.es

Perquè un músic pugui assolir un alt nivell d'interpretació necessita, a més de les indispensables sessions d'estudi, tenir un bon control del propi cos.

Sovint, associat a la pràctica de l'instrument, apareixen problemes posturals i de tensió excessiva que esdevenen un fre pel desenvolupament i que minimitzen el rendiment dels músics.

La Tècnica Alexander és un procés pedagògic que ensenya a fer bon ús del propi cos, a guanyar control i domini d'aquest per poder desenvolupar les habilitats necessàries per la bona interpretació. A més de dotar al músic d'una bona presència escènica, el permet guanyar en llibertat de moviment, lleugeresa, precisió, sensibilitat, fluïdesa i elegància.

Aprendre a fer bon ús d’un mateix és reeducar els mals hàbits i evitar l'excés de tensió innecessari per facilitar el bon funcionament del nostre organisme, de manera que a la vegada que es millora el rendiment s'està fent un treball preventiu, minimitzant el risc de lesions durant les hores d'estudi.

Si vols llegir un cas real clica aquí

Informa't sobre els programes específics per músics al 657 11 30 44 o escrivint a ariadnalexander@yahoo.com